Les nostres recomanacions i propostes

Si aquesta ressenya aspirés a ser fruit d’un exercici de síntesi, hauria llençat la tovallola. El cavall guanyador es converteix en el que podria ser una enumeració anàrquica, més que no pas una descripció, dels diferents estadis que vaig travessar quan vaig cloure el text de Solà. Pot semblar contradictori que parli de clausura quan l’autora ens convida contínuament a transitar un camí que condueix a unes esplanades verdes per damunt de les quals flota un cel totalment serè. Però evitaré també una explicació en detall, excessivament sentimental, amb la intenció que el meu entusiasme no enteli la qualitat i la precisió de la seva narrativa; sobretot, la seva originalitat. Parla la pluja, l’eco de les muntanyes. Hi ha molta teatralitat en les seves paraules. Els habitants d’aquell paratge incert també xerren, parlotegen de la seva història i hi voleteja una educació sentimental que s’alça sobre un batec de veus en el temps. El llibre és, per damunt de tot, un homenatge a aquestes veus. Tots aquests elements reunits donen lloc a un viatge meravellat i meravellós. Neix, al mig d’aquest viatge, una serralada que permet que el lector pugui respirar amb cada frase, dir amb ella: «M’omplo de l’aire fresc i alegre d’aquest migdia».