Aquest recull de relats va ser mereixedor del premi Marian Vayreda en la seva darrera edició. El certamen olotí és un dels més interessants del panorama literari català actual i gaudeix de molt bona salut com ho demostra la qualitat de les obres premiades en els últims anys. Els relats que formen part d’aquesta obra parlen de gent normal i de les seves preocupacions diàries. Aquestes històries tenen la capacitat de crear espais comuns molt adients per captar l’atenció del lector que sense adonar-se’n empatitzarà amb els personatges de les trames. En l’aspecte formal l’autor aconsegueix uns relats molt equilibrats amb un llenguatge franc i transparent, aquest
savoir faire no és fàcil d’assolir i és, sens dubte, una de les virtuts més rellevants del conjunt. El ritme orgànic de cada història nodreix encara més la versemblança de les decisions que els protagonistes prenen i dels escenaris que descriuen les pàgines del llibre. El ventall de temes que tracten els relats és molt divers. Des de la història d’una parella que cerca unes vacances tranquil·les i reconfortants però que només ensopegarà amb problemes de tot tipus, alguns molt determinants i amb un pertorbador final, passant per les dificultats i la por que generen la gelosia en una relació o la recerca del consol que de vegades les persones busquen en les emocions fortes i efímeres, fins a una conversa entre dos avis on parlen amb nostàlgia d’un amor perdut. Aquesta és una col·lecció de contes escrits amb molta cura i dedicació altament recomanables per entendre les diferents cares d’aquestes “bèsties” que semblen apagades però que possiblement estan fetes d’una familiaritat molt evident i quotidiana.