Les nostres recomanacions i propostes

Jordi Puntí torna amb la seva narrativa profunda i descriptiva que l’ha convertit en un dels escriptors en català més respectats. Com en obres anteriors, l’autor ens regala un tapís de personatges peculiars, fins i tot estrambòtics, les històries dels quals no deixen indiferent. Són narracions de situacions excepcionals però que el lector sentirà que són gairebé naturals, properes, d’aquelles històries que podrien ser explicades pel noi que jeu a la taula del costat o la senyora que tenim al davant a la cua de la fleca. Perquè mai sabem quin recorregut vital i quina conjuntura emocional s’amaga rere un rostre anònim i un posat tranquil. No ho sabem perquè no hi mostrem interès. Jordi Puntí sí que ho fa. Situant-se de vegades com a narrador en primera persona, d’altres deixant que el protagonista prengui la paraula, ens endinsa en el passat turmentat dels personatges i ens permet seguir la lògica que els mou en una societat on no acaben de trobar el seu lloc. Ens apropa a la desesperació, la soledat i sobretot la desorientació d’uns protagonistes que esdevenen entranyables i pels quals, també gràcies a un fi sentit de l’humor, el lector no podrà evitar una intensa empatia. Com a colofó final, Puntí ens explica una història viscuda, una espècie d’experiment literari que aprima encara més la fina línia entre realitat i ficció que es va desdibuixant al llarg de tota l’obra.