Les nostres recomanacions i propostes

En aquest llibre, Esquirol continua articulant la seva filosofia de la proximitat, una manera de pensar radical perquè s’aproxima al més essencial de les coses del món –mitjançant una mirada que no busca apoderar-se del seu objecte, sinó acollir-lo de manera atenta i afectuosa perquè es trobi en disposició de revelar-nos la seva veritat–.

Això fa a L’escola de l’ànima, perquè entén que en temps de confusió l’important no és anar a caçar la novetat, sinó precisament ajudar a orientar-se, a no disgregar-se en el caos d’estímuls, a trobar sentit –sempre amenaçat pel contrasentit–, és a dir, el bon camí, però un camí que només podrem recórrer sols, integrant el que hem après per assolir una maduresa que s’expressi en la manera de viure, articulant un mode personal de respondre a allò que permanentment ens commou i sobrepassa.

A l’escola el mestre entrena la nostra atenció perquè siguem capaços d’advertir la complexitat del món, un món que és bellesa però també foscor, i només a través de la reflexió podrem arribar a comprendre la nostra part de responsabilitat en el drama mundà, responsabilitat que ha de tornar-se compromís ètic, poiesis, activitat transformadora. La claredat ha de ser calidesa, i l’escola ha d’inculcar la no indiferència davant la devastació del món i el patiment del proïsme. Per això és un lloc on sempre podem tornar, perquè mai és massa tard per a la conversió filosòfica, fent del camí –de la cerca de sentit– forma de vida.