Les nostres recomanacions i propostes

“El xovinisme és una de les formes de la ignorància”, va dir Samuel Jean Pozzi, convertint-se en la màxima que va defensar tota la seva vida.

Es tracta d'un metge francès del canvi de segle i la Belle Époque, al qual John Signer Sargent va retratar 1881. Aquesta pintura és la que dóna nom a l'última obra de Julian Barnes, en la qual es desenvolupa amb gran rigor històric la biografia de Pozzi i els cercles socials en els que s’envoltava.

Barnes és conegut per novel·les tan cèlebres com El lloro de Flaubert o el seu assaig Amb els ulls ben oberts, protagonistes de les millors crítiques i publicades per Anagrama, com la recent i elegant edició de L'home de la bata vermella. La cuidada selecció d'il·lustracions permet al lector imaginar-se als diferents personatges, així com alguns escenaris i moments clau de la vida de Pozzi, com la posada en marxa de l'Hospital Broca amb innovacions mèdiques no vistes abans a França, i el gran mural de Georges Clairin que el decorava.

La vida de Pozzi desprèn un atractiu constant durant tota l'obra de Barnes. La seva figura dins de la medicina, especialment en el camp de la ginecologia de finals del XIX, la seva sensibilitat artística, o les seves amistats pròximes, ens porten a la figura d'un autèntic dandi. Un cavaller que cuidava la seva imatge, que s'inspirava en la poesia de Lord Byron per a signar les seves cartes d'amor, o que es passejava per les botigues de Londres comprant exquisides peces de decoració, es converteixen en autèntiques aventures en les quals Barnes ens permet conèixer la França i Anglaterra del moment.

Quan a tot el citat li afegim el Comte de Montesquiou, el cas Dreyfus, les crítiques sobre les obertes relacions homosexuals de Jean Lorrain, la sentència d'Óscar Wilde o la novel·la A contrapèl de Huysmans, entre altres anècdotes i personatges, s'aconsegueix el marc on Pozzi es converteix en un reconegut personatge del moment. Un retrat sociocultural de gran precisió en el qual l'autor et submergeix.

Flaubert va dir: “No es fa art amb bones intencions”; no obstant això, en aquesta obra Julian Barnes ho torna a fer, encara que a raó de la cita de Flaubert, amb una disciplina historiogràfica i qualitat d'escriptura que va més enllà de les bones intencions, donant com a resultat aquesta gran obra.