Les nostres recomanacions i propostes

El Premi FIL de Literatura, que reconeix el conjunt d'una obra de creació en qualsevol gènere literari, ha recaigut aquest any en l'escriptor triestí Claudio Magris. Nascut l'any 1939, Magris va abandonar la seva ciutat fronterea als 18 per estudiar Literatura a la Universitat de Torí, on es va especialitzar en Literatura Germànica.

Lligat a la natura limítrofe i indefinida de la seva Trieste nadiua, l'escriptor ha articulat en el seu treball acadèmic -com a germanista- i narratiu un espai de la construcció comú i el trànsit. Ja el seu primer treball El mito habsbúrgico en la literatura austríaca moderna resulta un híbrid ric d'estudi filològic i fresc cultural -instrument crític de prolongació del mite- i contribueix al redescobriment de l'espai literari mitteleuropeu en un temps de fractures.

Escriptor polifacètic, a les seves pàgines s'entrecreuen l'assaig, la novel·la i el relat de viatges. La seva obra és la passió per la literatura i la seva extraordinària facultat per fer de l'assaig literari una obra d'art. Magris ha publicat importants estudis sobre les relacions entre les cultures italiana i germànica i sobre la importància del món cultural mitteleuropeu, és a dir, sobre el predomini alemany en la cultura de l'Europa central. Entre les seves obres destaquen Lejos de dónde: Joseph Roth y la tradición hebraico-oriental (1971), Conjeturas sobre un sable (1986), Microcosmos, premi Strega 1998, El viatjar infinit (2005) i A cegues (2005).

Fou Danubi (1986), però, l'obra que va valer-li aviat el reconeixement literari europeu, i amb què va guanyar el premi Internacional Antico Fattore. Entre altres guardons, ha rebut també el premi periodístic Juan Carlos I pel seu article "El titellaire de Madrid", publicat al Corriere della Sera, on escriu assíduament, la medalla d'or del Círculo de Bellas Artes de Madrid (2003) i el premi Erasmus (2001). Ha traduït a Ibsen, Kleist i Schnitzler.

L'editorial Sexto Piso publicarà properament el volum El conde y otros relatos, que inclou tres narracions curtes i una obra de teatre. 

En bona part, la seva tasca acadèmica -inicialment a Torino, actualment a Trieste- s'ha centrat en la reubicació i rehabilitació de l'espai de la Mitteleuropa com a eix cultural d'una tradició transversal, en temps de fractura. Magris és un autor que treballa en recorreguts i trajectòries, en l'observació del propi canvi i en la necessitat de la memòria.