Les nostres recomanacions i propostes

“Si tuviera que asaltar el banco más vigilado de Europa y si pudiera elegir libremente a mis compañeros de fechorías, sin duda escogería un grupo de cinco poetas.”
Roberto Bolaño
 
“La palabra es la más ligera de las cosas y lleva en sí todas las cosas”
Adonis
 
 
I. Nicanor Parra
Explica Ignacio Echevarría que era tardor quan, poc abans de viatjar per primera vegada a Xile, li va preguntar a Robert Bolaño què li aconsellava llegir. “Nicanor Parra, per partida doble”, va respondre l’autor de Los detectives salvajes.
Al full de presentació de l’exposició Artefactos visuales. Dirección obligada, organitzada l’any 2001 per la Fundació Telefònica, Bolaño escriu “Sólo estoy seguro de un cosa con respecto a la poesía de Nicanor Parra en este nuevo siglo: pervivirá.”
Parra va fer 100 anys el passat 5 de setembre d’enguany.
Amén.
 
II. Octavio Paz
L’11 d’octubre de 1990, Octavio Paz és a l’hotel Drake de Nova York, on ha d’impartir una conferència per a les Nacions Unides. Un periodista suec l’informa al telèfon que li atorguen el Premi Nobel de Literatura.
L’anomenat ”home en flames”, el diplomàtic esquiu, l’habitant de la França surrealista de la postguerra, ambaixador a l’Índia (Vislumbres de la India, El mono gramático) i al Japó (traductor de Basho), creador de cèlebres revistes culturals mexicanes, habitant de l’eternitat... diu sentir-se sorprès.
Recentment, alguns volums de Galaxia Gutenberg, Atalanta, Residencia de Estudiantes i Seix Barral celebren el centenari del seu naixement.
 
III. Montserrat Abelló
Filla d'un enginyer naval, Montserrat Abelló es forma a diversos llocs del món. Amb l'esclat de la Guerra Civil, Abelló s'exilià a Londres, i posteriorment a Xile.
El 1963, amb quaranta-cinc anys, publica el seu primer llibre de poesia, Vida diària, editat per Joaquim Horta i amb pròleg de Joan Oliver.
Autora d’una desena de llibres de poesia i traductora de diverses poetes anglosaxones, Abelló mor el 9 de setembre de 2014, a pocs dies de l’arribada de la tardor. 
 
IV. Joan Vinyoli
L’Any Vinyoli segueix el seu curs, segurament amb menys escarafalls que l’Any Espriu... Cap dels dos en té la culpa. El llampec de les destrals invisibles que travessa el poeta es fa notar en cadascun dels seus versos, en tots els seus poemes. Què hauria dit Bolaño si hagués llegit a Vinyoli?
És plena tardor, 9 de novembre, quan Vinyoli mor.
 
V. Adonis i tots els altres
L’editorial Nórdica continua amb les seves gràcils edicions de poesia. Acaba d’arribar a la llibreria l’Epitafio para Nueva York, del poeta àrab Adonis (“Y ante la hora del retorno / me desperté al alba gritando: ¡Nueva York!”).
Vaso Roto ha publicat els poemes de l’artista Juan Bufill, Antinaufragios. A Pre-Textos hi haurà aviat versos nous de l’argentina María Negroni i de l’asturià Martín López-Vega.
 

La tardor serà nostra.
Amb poesia.