Les nostres recomanacions i propostes

La Diabetis tipus 1 és una malaltia en la què el pàncrees deixa de produir insulina que acostuma a aparèixer a una edat primerenca.
 
A la Marina Tena, l’autora d’aquesta història, li diagnostiquen als 7 anys, una edat en què encara no ets conscient de l'autocontrol i l'autocura. Ets massa petita per saber que si menges una galeta sense punxar-te insulina estàs comprometent el teu cos a un munt de problemes. Als 12 anys ja has après que això forma part de tu, però encara no ets prou adulta per a entendre perquè has de continuar pesant tot el que menges per tenir cura de no provocar-te una hipoglucèmia i acabar a l'hospital. Als 16 has entès que pots fer-ho tot si portes un bon control, però continua sent molt dur sentir aquella veu que et diu 'ui, avui has menjat de més i no t'ho has mirat, moriràs'. Als 18 ets adulta, o això diuen, amb tendències depressives que intenta callar aquesta veu sortint i bevent, cosa que, per una banda, et fa oblidar i per una altra et recorda més fort que 'Ets diabètica!'. Als 25 comences a poder conviure-hi sense odiar-la perquè entens que l'únic que necessites és controlar la glucosa en sang, insulina, sucs en cas d'emergència i gent al teu costat que sàpiga donar-te la mà quan tu deixes de veure les teves.
 
Sucre tracta sobre una malaltia que et permet portar una vida com la de qualsevol altre, sabent que en alguns aspectes no ho podrà ser mai, però que, tot i això, no té per què ser cap barrera.