Les nostres recomanacions i propostes

«Només et puc dir que tinc un profund desig d'escriure. Cada dia escric i tinc un diari que l'escric des de fa quaranta anys».

Si tenim present aquesta proposició, queda clara la importància dels Dietaris com abeurador per la resta dels seus llibres.

Més que en cap altre lloc, en els seus diaris entenem que per Cartarescu la literatura és el mitjà per capir la vida. Mireu si no el que diu en una entrevista: «Jo no sé cantar, pintar o inventar, i no em puc valdre d'això per comprendre la vida, ni per fer-la comprensible. Per mi, l'únic forat del pany per on puc mirar el món és la literatura. És l'única oportunitat que tinc d'entendre el món i la realitat».

Hi llegim el patiment de l’autor entossudit en els seus llibres, l’enfonsament amorós, la incapacitat –voluntària– per destil·lar la constant presència del somnis, les diatribes que convoca el seu deambular per Bucarest, com cuida literalment amb suor cada pàgina que escriu com si fos una delicada crisàlide fins a convertir-la en papallona. Però no ens equivoquem, no estem davant d’una mena d'exhibicionisme, no, l’autor se’ns amaga just quan escull cada paraula.