Les nostres recomanacions i propostes

Tenir una nota guardada al mòbil per si en algun moment una decideix desaparèixer potser per a alguns és un clar senyal que alguna cosa no va bé. Per a la Clara, la protagonista d’aquesta novel·la gràfica, és només un «per si de cas». És només un «estic molt cansada, però sé que no desapareixeré però per si en algun moment… tot i així estic bé. Hi estic acostumada. Jo soc així».

A vegades és difícil adonar-se que estar en aquest pou tan profund on creus que has de viure és només un símptoma de la depressió. A vegades és difícil no sentir-se culpable per creure que no pots més. No és fàcil viure amb depressió, no és fàcil viure amb el que diran o amb el que podrien haver dit. No és fàcil viure sense voler res, sense sentir res. No és fàcil viure sense viure.

Mirion Malle escriu i dibuixa com és veure’s arrossegada per l’apatia, la desil·lusió, el buit. Com és sentir que res et toca per dins, però alhora tot et fa mal. Com això fa allunyar-te dels altres perquè potser creus que no poden entendre’t i això et fa sentir més buida, més sola i més culpable. Dibuixa com la manera d’afrontar els nostres traumes ens pot portar a buits molt profunds i com aprenem a gestionar-los. Dibuixa que el món en el qual vivim pot ser cruel, però també dibuixa notes d’esperança perquè, encara que no ho cregueu, encara que soni a clixé, no estem tan soles i som tremendament fortes.