Les nostres recomanacions i propostes

Obrim el llibre i l’autora ens avisa de les seves intencions: vol trobar la manera d’imaginar les possibilitats del que no hem estat, “les històries que mai no han estat mareixen que algú les instal·li a la memòria. Amb nostàlgia pel que hauria pogut ser…”

En aquest trobar-se, acompanyar-se, de posar en comú diferents maneres d’entendre el món, hi ha un parell d’aspectes de l’estil que crec que fan rellevant el text.

Per un cantó, la naturalitat, la soltura amb què s’incorporen a la trama temes pròxims a la filosofia, la història, la psicologia, la literatura, la lingüística, que es comporten com una mena de delicat sediment des d’on els diferents personatges poden compartir les seves viscitituts.

Per un altre cantó, l’agilitat, el dinamisme, l’elesticitat amb que l’autora ha sabut dotar el relat. Un ritme, una cadència que et fa sentir durant tota la lectura com si participessis d’una llarga i animada conversa, conversa que atravessa tot aquest viatge on més important que l’arribada és el camí que es recorre, i amb qui es recorre.

Davant la pregunta inabastable qui podria haver estat? deixem que la geografia ens proporcioni algunes pistes.