Les nostres recomanacions i propostes
Ressenya
Ottessa Moshfegh
McGlue
Per Marta Ramoneda Molins
12.3.2024
McGlue, una joia fins ara ignorada, va ser el debut d’Ottessa Moshfegh, escriptora estatunidenca d’ascendència croata-persa, que va trobar en el titular d’un diari de 1851 sobre l’assassinat comès per un mariner al port de Zanzíbar l’arrencada del seu primer llibre, en el que ja comença a desplegar el seu original i potentíssim món literari.
A Ottessa Moshfegh li agraden els personatges solitaris disposats a mostrar totes les seves ferides, els seus hàbits grollers i les actituds més degradants, però aquesta ànsia per exposar a plena llum les seves misèries comporta exposar-hi també els anhels més íntims. Viuen i senten desaforadament, alimentats per la vergonya, la frustració, la luxúria i, sobretot, la imaginació.
Tal és el cas de McGlue, un mariner embrutit i canalla que ens increpa des de la bodega llardosa del vaixell en el que està retingut, en un estat de borratxera entretallada que el fa divagar entre records borrosos, i en aquest intent de teixir la realitat entre la boira de l’alcohol i les trampes de la memòria, s’adona que potser ha matat un home, i que aquest home era l’amor de la seva vida. Ara només vol beure, per silenciar els esmolats crits que li ressonen dins el cap.
Visceral, grotesca i bellíssima. Aquesta és “una història sòrdida d’amor i de mort”, des d’alta mar i de port en port, amb tant desig com desdeny vessat.
A Ottessa Moshfegh li agraden els personatges solitaris disposats a mostrar totes les seves ferides, els seus hàbits grollers i les actituds més degradants, però aquesta ànsia per exposar a plena llum les seves misèries comporta exposar-hi també els anhels més íntims. Viuen i senten desaforadament, alimentats per la vergonya, la frustració, la luxúria i, sobretot, la imaginació.
Tal és el cas de McGlue, un mariner embrutit i canalla que ens increpa des de la bodega llardosa del vaixell en el que està retingut, en un estat de borratxera entretallada que el fa divagar entre records borrosos, i en aquest intent de teixir la realitat entre la boira de l’alcohol i les trampes de la memòria, s’adona que potser ha matat un home, i que aquest home era l’amor de la seva vida. Ara només vol beure, per silenciar els esmolats crits que li ressonen dins el cap.
Visceral, grotesca i bellíssima. Aquesta és “una història sòrdida d’amor i de mort”, des d’alta mar i de port en port, amb tant desig com desdeny vessat.