Les nostres recomanacions i propostes

Confessa Eloi Creus, traductor d’aquesta poesia completa al català de Primo Levi, que va sorprendre’s d’allò més quan va descobrir la faceta lírica del gran testimoni de l’Holocaust. I és que, no només es tracta d’un Levi totalment desconegut, aquest d’En hora incerta, sinó d’un Levi que, tot i refusar l’etiqueta de poeta és capaç de produir quelcom d’essencialment poètic. Levi, gran coneixedor de la tradició poètica italiana, però no només, sinó també de la francesa, l’anglesa i, fins i tot, l’alemanya, s’inscriu perfectament entre totes aquestes línies de versos, reescrivint-les explícitament al llarg del seu poemari. I no hi trobem la lluita versada-armada d’un Celan, ni la contundència vitalista d’una Ausländer, sinó un allunyament d’aquestes tematitzacions més directes de «la poesia contra la poesia» en favor d’un apropament a l’expressió del real, a l’expressió directa de les coses, sense filtres, sense embelliments; d’un apropament, doncs, si del que es tracta és de poesia, a la vida i la seva possible transparència. És per això que Levi ens explica: «En alguns moments, la poesia m’ha semblat més idònia que la prosa per transmetre una idea o una imatge. No sé dir per què, i no me n’he preocupat mai [...]. Tan sols puc assegurar a l’eventual lector que en rars instants (de mitjana no més d’una vegada a l’any) estímuls singulars han assumit naturalment una certa forma, que la meva meitat racional continua considerant antiracional». Com afirma Creus, doncs, Levi «va fer el millor que pot fer un poeta: només escriure quan tenia alguna cosa a dir»: «He tornat perquè hi eres tu».