Les nostres recomanacions i propostes

Suposem que de sobte el món que coneixes canvia d’un dia per l’altre. Evidentment, és una possibilitat, és una cosa que des de l’any 2020 entenem totes les persones del món. Però, què fer quan es tracta d’una guerra?

Ambientada a la primavera de 1992 a Sarajevo, la protagonista d’aquesta història, la Zora, ens porta pels diferents llocs on habita la memòria, la pèrdua i l’amor en temps de guerra.
 

Tot comença amb l’ocupació de la casa d’infància de la Zora. Després d’aquest moment tot canvia, la ciutat, el país, tot es torna a dividir. La mare i el marit de la Zora marxen a Anglaterra, però la Zora pren la decisió de quedar-se, ha de continuar anant a la feina, ha de mantenir casa seua i la de la seua mare sense ocupes i, a més a més, realment li ve de gust poder pintar tranquil·la. El primer impuls és un gran sospir, una petita lleugeresa de no tenir més responsabilitats que treballar i pintar. La Zora comença d’aquesta manera la guerra, continua pintant el pont de la Cabra i donant classes. Aquesta rutina a poc a poc canvia, la guerra reconstrueix el món de manera que cap de les persones pot reconéixer el seu país, els seus veïns, els seus amics, la seua feina o la seua llar.
 

La Zora interpel·la els lectors des de la humanitat que moltes vegades no veiem en les novel·les que parlen de la guerra. Parla del dia a dia, de la convivència amb els veïns, del suport mutu en temps de lluita, de l’amor als altres en temps on l’odi travessa tota la societat.