Les nostres recomanacions i propostes

Han passat gairebé dos anys des que Sally Rooney va tenir el plaer de publicar la seva tercera novel·la. Hem esperat sinó amb ànsia, amb expectació, la seva arribada. Lectores i llibreteres ens hem emocionat col·locant les piles de color blau elèctric, oferint el llibre a lectores que anaven a conjunt, avisant per xarxes de la seva arribada: Ja és aquí! Ja és aquí!

En aquesta ocasió, Sally Rooney ens presenta la història de dos germans, que després de la pèrdua del seu pare han de repensar qui són. Es tracta de la novel·la més llarga de Rooney fins a la data i no ens ha d'estranyar. Com parlar d'una pèrdua? Com ens retrobar-nos amb nosaltres i amb els altres? Qui soc a partir d'ara?
Peter i Ivan Koubek són dos germans amb una diferència d'edat de deu anys. Tots dos són uns cerebritos i cadascun destaca en el seu. No obstant això, la seva relació, durant molt de temps, s'ha basat en una espècie de petita rivalitat interna. Com en totes les famílies i entre tots els germans, sempre hi ha enveges, competicions i altres aversions que poden passar de zero a cent en un segon, quan es queden les coses sense parlar.
Després del funeral, tots dos reprenen la seva vida, però de fons és com si les seves oïdes estiguessin tapades, com si alguna cosa no encaixés del tot. A partir de llargs monòlegs interns Rooney va presentant-nos a poc a poc als germans, els seus pensaments recurrents i intrusius, com es relacionen amb les dones, les inquietuds que els desperta l'entorn i, sobretot, les seves pors i vacil·lacions.

Amb el seu particular estil, evitant els signes de puntuació, però amb una magnífica capacitat a l'hora de descriure petits gestos i grans emocions, Rooney ens guia pel intermezzo emocional que travessen els germans Koubek després de la mort del pare, aquest moment en el qual necessites respirar, parar i agafar forces abans de continuar vivint.