Les nostres recomanacions i propostes

Si escriure poesia, compondre que es diu, comprendre, mai hagués estat deixar-se anar, deixar-se fer, sinó rebre amb la mà oberta –en defensa i prevenció– quelcom que no s’espera, que no es desitja, quelcom que cal posar a lloc. Si escriure poesia, pura afirmació, digués una cosa que no es pot dir perquè no té nom i perquè no n’ha de tenir. Si escriure poesia fos naixement d’un altre temps que no és com aquest nostre, que ni serà, ni va ser, i tanmateix constitueix un què fet de paraules que diuen necessàriament.

Poesia seria, llavors, reclam ple de partida: Cap part que exclamaria! Aquest llibre de poemes de Sasha Pradkhan que parla de l’avortament i parla de la poesia. Que parla de parir quelcom de mort, els mots, la ferida; que parla de parir per guarir, parir un no-res i d’aquest, ara sí, fer-ne sorgir, de nou, la vida i que tot torni a ser com abans. I és que «(Tenir la gola plena de paraules i l’úter ple d’un sac aliè és el mateix: fins que no t’ho treus de dins no pots dormir)». Guanyadora del VII Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra 2024, Sasha Pradkhan escriu poesia perquè «És el silenci el que fa mal» i ja no s'hi val «a enterrar el record, calent, / i que segueixi passant».