Les nostres recomanacions i propostes

«L’altre dia es va morir el meu avi», comença explicant en Kenta (que potser alguns recordareu d’Aquest robot soc jo). Però la sensació que estem a punt de capbussar-nos en una història trista se’n va tan aviat com girem full.

El protagonista d’aquest conte editat per Libros del Zorro Rojo ens explica que ha trobat una llibreta on l’avi havia anotat i dibuixat com seria el més enllà, quins plans faria una vegada hi arribés, la motxilla que hauria de dur per fer la travessa, una llista de coses en les quals li agradaria reencarnar-se, com s’imagina els déus, com deu ser l’infern i quina mena de coses hi deuen passar –que et facin separar a mà dos tipus de sorra o que els pastissos d’aniversari siguin amargs–. Fent servir pàgines amb línies al fons, durant algunes planes el nostre llibre es torna la llibreta que s’ha trobat en Kenta, i podem sentir l’alenada d’aire de qui acaba de pensar que, encara que sigui mort, segur que l’avi està bé allà on sigui que és.

Torna Yoshitake, aquesta vegada amb un llibre que aborda no només la qüestió de la mort, sinó també la dels dols, la tristesa o la por –tant de morir, com de viure sense algú que t’estimes molt– sense complexes, amb humor, amb sensibilitat, amb filosofia i amb paciència, escorcollant tots els racons d’un calaix que s’ha obert infinites vegades al llarg de la història: el de «com serà el més enllà?».