Les nostres recomanacions i propostes

Quan un comença a llegir un text de Stanislaw Lem, sigui un volum de la seva Biblioteca del Segle XXI, una de les seves novel·les de rerefons polític explícit, un assaig científic o un text de ciència-ficció, ja sap el que li espera: trames organitzades al mil·límetre tractades amb una intel·ligència que desmenteix la infravaloració de la qualitat literària de la literatura de gènere i que ha de llegir-se des de diverses perspectives complementàries.
La primera, la d'un escriptor adult, el treball del qual, transcendeix les etiquetes, sempre reduccionistes, perverses i prevaricadores, però també la d'un ferm opositor a l'autoritarisme, sigui el soviètic o el de la SFWA.
Els seus temes, que van des de les limitacions de la intel·ligència humana fins a les conseqüències perverses de la tecnologia, mai fugen dels dilemes ètics que comporta el progrés incontrolat. Manifesten un pessimisme antropològic que disfressa i codifica mitjançant el recurs a les distopies tecnològiques i al contacte amb civilitzacions extraterrestres, relegant els grans assoliments de la ciència a lleus i insignificants centellejos d'una humanitat estupefacta en un univers que, per més que vulguem, continua sent indiferent a la nostra existència. Com diu Golem XIV, el supercomputador que ha desenvolupat consciència, "la primera obligació de la intel·ligència és la desconfiança davant si mateixa."