Les nostres recomanacions i propostes

Acabaven de sonar les 7 del matí quan la jove llibretera va arribar a l'estació, al mateix temps que parava  l'exprés Dijon-Paris; es va dirigir cap a la capçalera del tren, va buscar al maquinista, es va identificar, i li va entregar un paquet amb dos llibres, remès per la Impremta Darantière. Sense perdre un moment, va agafar un taxi, li va donar al taxista la direcció i, 10 minuts més tard, deixava un exemplar a la casa de l'escriptor. Després, amb l'altre exemplar, es va dirigir a la seva llibreria, al carrer Odéon, 12; a les 9 del matí, hora d'obertura, la botiga estava plena de gent, i així va romandre fins a l'hora del tancament degut a la espectació generada pel llibre. Acabava així una odissea que havia començat en 1906, a Roma, havia creuat mitja Europa, i havia recalat a París; enrere quedaven les dificultats econòmiques, els problemes de salut i, amb referència al llibre, els inconvenients del finançament de la publicació, els terminis d'impressió, les constants revisions de les galerades i la cerca aquest indefinible però concret color blau que l'autor volia veure a la coberta. Era el dia 2 de febrer de 1922, dijous, i Miss Sylvia Beach, propietària de la llibreria Shakespeare and Co. i editora del text, havia aconseguit que Ulisses fos una realitat precisament aquest dia, quarantè aniversari de James Joyce.
 
La intenció de l'autor de mantenir ocupats als crítics durant 300 anys sembla reeixida, però sembla bastant més fàcil, traçable i evident establir la influència que ha exercit l'Ulisses en la literatura universal durant l'últim segle. Des de l'ascendent que va tenir entre els seus contemporanis Ezra Pound, veí a París, que va contribuir amb la seva histèrica resolució; Samuel Beckett, defensor a ultrança de l'irlandès; fins i tot Virginia Woolf, escandalitzada per la vulgaritat del llibre, i que va acabar escrivint el seu némesis; passant pels que van recollir el seu plantejament de fons: T. S. Eliot, l'aïllament; F. S. Fitzgerald, el diletantisme; E. M. Forster, els prejudicis racials; fins als contemporanis que han recollit, actualitzat i assimilat el seu estil: Margaret Atwood, Thomas Pynchon o Salman Rushdie.
 
També la literatura en castellà es va veure influenciada, encara que amb un cert retard, per l'obra de l'irlandès: no és estrany trobar el seu rastre en dues obres tan dispars com Tiempo de silencio o Luces de Bohèmia, i Larva és un homenatge conscient i indubtable; i, després del pas de l'oceà, Ulisses mostra amb orgull les seves petjades en Lezama Lima, Cabrera Infante i, per descomptat, Cortázar, el Sambori del qual pot considerar-se la versió parisenca en argot rioplatense de les anades i vingudes de Dedalus, Bloom i els seus sequaços.