Les nostres recomanacions i propostes

Fill d'una parella establerta a França durant l'ocupació nazi, Patrick Modiano va crèixer al París dels anys 50 i 60 marcat per dues circumstàncies vitals: l'absència del pare, empresari descendent d'una família de jueus italians establerta a Salònica, i la mort del seu germà, nascut el 1947 i mort prematurament el 1957.

Durant la seva formació, va rebre classes de Geometria de Raymond Queneau, amic de la seva mare, i tot i que va acabar el batxillerat, no va iniciar estudis superiors. L'any 1968, l'autor francès va publicar la seva primera novel·la, La Place de l'Étoile, a l'Editorial Gallimard, després d'haver llegit el seu manuscrit a Raymond Queneau. Des d'aleshores, es dedicaria únicament a l'escriptura.

A aquesta seva primera novel·la van seguir-li La Ronde de nuit (1969) i Les boulevards de ceinture (1972). Totes tres conformen l'anomenada Trilogia de l'Ocupació. Anys més tard, el 1978, la seva sisena novel·la, Rue des boutiques obscures, guanyava el Premi Goncourt.

Als anys 80 i 90, Modiano va publicar una desena de novel·les els arguments de les quals seguien repetint unes mateixes variacions: París i la memòria. De manera volgudament històrica, o a través d'arguments familiars i pesquises personals, els llibres de l'autor francès indaguen en la identitat i la lluita contra l'oblit. 

L'herbe de nuits, publicada el 2012, és la seva dissetena novel·la, la darrera traduïda al català i castellà fins al moment; en ella torna a les retrospectives de la França dels anys 60. D'aquí poc tindrem a la llibreria el seu nou llibre, de títol prou eloqüent: Pour que tu ne te perds pas dans le quartier. 

Antonio Jiménez Barca, durant el transcurs d'una entrevista realitzada l'any 2009 al seu domicili parisí, en fa aquest retrat:

"Patrick Modiano es muy alto, muy amable, algo torpe y muy tímido. Duda al hablar, le cuesta acabar las frases y su muletilla favorita es "no sé si me explico". [··] Confiesa con naturalidad que escribe desde que tenía 20 años porque no sabe hacer otra cosa. No ha trabajado jamás en nada que no sea sentarse dos horas enfrente de esa ventana y pasarse las 22 restantes del día pensando en las páginas que quedan. Sus novelas siempre son cortas y exactas, transcurren siempre en los años cuarenta o sesenta, en un París particular y vagamente irreal, dilatado, enorme, donde siempre hay garajes, adolescentes abandonados a su suerte que se agotan en brutales caminatas errabundas y adultos que se buscan unos a otros como dentro de un laberinto: un verdadero territorio mítico que comparte con el París real los nombres de las calles y la ubicación precisa de los números. Él mismo es un maniático de la topografía parisina y si uno le menciona una calle cualquiera no es raro que Modiano no sólo la conozca, sino que la haya recorrido o la hayan recorrido sus personajes."