Les nostres recomanacions i propostes

A Virginia Woolf se li van presentar moltes preguntes a la tardor del 1928, quan es disposava a donar unes conferències a la Universitat de Cambridge. El tema era prou clar, però extremadament ampli: les dones i la novel·la. Woolf, amb la seva visió holística tan pròpia d’ella, va oferir unes xerrades enginyoses i literàries. Un any després, havent unificat i revisat les conferències, va sortir publicat Una cambra pròpia.
 
A causa del títol, el llibre sovint s’ha reduït a una sola idea: les dones necessiten una cambra pròpia i cinc-centes lliures a l’any per tal de poder escriure una obra de qualitat. Al llarg dels anys això ha generat, per una banda, al fet que sigui considerat un dels textos feministes més importants del segle XX, i, per l’altra, molta crítica. Aquesta idea sens dubte és important, però el que fa que el llibre sigui apassionant no és tant la idea en si sinó el fet de poder passejar pels camins per on ens guia l’autora per arribar-hi. Woolf crea personatges ficticis, indaga en el que s’ha escrit sobre el tema fins aleshores, esmenta a autors i autores i, tot això, ho fa a partir d’una prosa que ens apropa a la seva ficció. La conclusió és prou senzilla; la manera com hi arriba, en canvi, demostra la intel·ligència de la ment darrere les paraules. Dic conclusió amb reticències, perquè no és la idea amb la que conclou o inunda el llibre. Podem pensar que Woolf estava encara més interessada a parlar sobre una altra qüestió: la del paper del gènere en la creació literària. Perquè si observa les desigualtats entre sexes i la seva relació amb la història de la literatura, és per poder parlar sobre una suposada paritat que permetria l’existència d’una ment creadora andrògena: la que fusionés els dos sexes i, per tant, no els hagués de tenir presents a l’hora de produir.
 
Woolf fa una crida a la igualtat i al procés creatiu desvestit de tot allò que impedeix la seva màxima potència. Arriba en una nova edició de la traducció d’Helena Valentí, publicada per la nouvinguda Temerària Editorial, a qui li desitjo tota la valentia del món. Ja no hi ha excusa per deixar de llegir Virginia Woolf.