Les nostres recomanacions i propostes

A l’entrada del seu diari del 18 de juny del 1927, més de quatre anys abans que sortís publicada, Woolf ja parla de Moths (‘arnes’), la novel·la que després acabarà titulant Les ones. L’esmenta d’una manera indefinida; no deixa de ser una primera intuïció del que acabarà sent la seva obra més experimental. Més tard explica que per escriure-la s’emmiralla en els poetes; que triomfen precisament perquè simplifiquen, treuen tot allò innecessari i aconsegueixen dir el que volen amb les paraules mínimes. El llenguatge de Les ones és depurat, visual i rítmic, i construeix la veu dels sis personatges que constitueixen la novel·la. Resseguim les seves vides des que són petits fins a la seva mort i ho fem entrant directament dins seu per sentir com pensen. Els reconeixem per la manera de narrar la vida, per les manies, les inseguretats i els desitjos. La intenció potser no és més que aquesta: veure com canvien mentre els anys passen i com perceben el món que els envolta. 

Aquesta obra sovint s’ha percebut simplement com un exercici formal i ha estat criticada per traspassar els paràmetres del que es pot considerar una novel·la. Llegida atentament crec que existeix un equilibri sòlid entre forma i contingut i el resultat final de l’obra em sembla el recorregut natural de la creació woolfiana després de La senyora Dalloway i Al far, considerades les novel·les majors de l’autora, un recorregut arriscat i amb un gran fons de reflexió ontològica. Aquestes ones que trenquen una vegada i una altra a la costa són l’emblema d’aquest món que ens envolta i de tota la vida que, més enllà de nosaltres, existeix en un anar i venir constant. 

Ada Bruguera