A finals dels setanta, una mare i una filla que tenen les seves diferències, donen llargs passejos per les avingudes de Nova York. Els passejos confirmen l'amor que les manté unides i dibuixen converses que conformen el repàs dels contratemps de les seves vides. La filla, propera als cinquanta anys, i la mare, als vuitanta, recorden una època que es remunta a la infància de la narradora. Infància mar cada per dos tipus d'amor, el devot que sent la mare pel marit i pare de la nena al que roman fidel tota la vida i el de la seva jove veïna, vídua que sedueix els homes a canvi de petits regals, una prostitució qual no vol reconèixer obertament. La mare, jueva i comunista, porta orgullosa l'estendard de la seva llarga viduïtat i la filla el del seu divorci i els seus fracassos amorosos. Discuteixen sobre l'amor i les seves múltiples variacions a partir dels records del seu antic veïnat del Bronx, les dues comparteixen aquest passat que els serveix per dialogar en el present i mantenir viva una relació que es torna cada vegada més comprensiva amb la proximitat de la mort. Com bé diu Jonathan Lethem en el pròleg, no podríem limitar-nos a dir que cal llegir Vincles ferotges.