Les nostres recomanacions i propostes

Miris com t’ho miris, ens trobem davant d’un àlbum il·lustrat especial. Però no especial com es diu sempre, especial de veritat. Són un sens fi les característiques que el fan digne d’aquest adjectiu: que és enorme, que es pot llegir en tots dos sentits, que la narrativa visual casa a la perfecció amb el text, que no deixa d’interpel·lar el lector, que sense grandiloqüència aconsegueix aprofundir en qüestions profundes, o que en acabar-lo vols tornar a llegir-lo una altra vegada perquè cada vegada que tornes a les pàgines descobreixes un detall nou. La història és simple: des de cada extrem del llibre, un nen que viu en una ciutat portuària, d’una banda, i un altre nen que viu en una illa per l’altre, es pregunten què hi ha i què passa al mar que els envolta. On van els vaixells que veu el primer? Què són i d’on venen les coses que fan que els peixos de colors que habiten les costes del segon morin? Al final, una història sobre com tot el que fem té conseqüències en algun lloc del món, sobre com les preguntes que ens fem tenen a veure amb l’entorn que ens envolta i sobre com l’entorn que ens envolta s’està marcint perquè viure jugant a ser déus té un preu. Yukiko Noritake, després d’El bosc dels germans, ho ha tornat a fer. Amb senzillesa, precisió i color ens imbueix a la contemplació i convida a la reflexió. És igual quants anys tingueu, obriu A l’altre costat del mar i gaudiu-lo!