El Zen

Seguir la via del zen significa principalment meditar en posició del lotus i, en silenci, respirar profundament i en calma. Segurament, el primer dubte que sorgeix davant d’això és: ¿sobre què es medita?, ¿i amb quin objectiu? Dit d’una altra manera: ¿què fa qui practica zazen i quins beneficis n’espera obtenir? Ens podem preguntar també: ¿quina finalitat tenen els koans, aquests problemes enigmàtics plantejats pels mestres als deixebles, que desafien les lleis de la racionalitat? I encara: ¿per què esforçar-se a dibuixar un cercle amb una sola pinzellada? Iconoclasta, irreverent, complex i alhora radicalment senzill, el zen defuig ser classificat o circumscrit perquè un dels aspectes que més clarament posa en relleu és que, per comprendre realment una cosa, cal que un mateix l’experimenti. Raquel Bouso (Tarragona, 1973) és doctora en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2005) amb una tesi sobre la noció de vacuïtat en el filòsof japonès Keiji Nishitani. Actualment imparteix docència d’història de les idees en l’esmentada universitat i de religions del Japó i el sud-est asiàtic en el Màster d’Història de les Religions de la Universitat de Barcelona. Ha publicat diversos articles sobre cultura, filosofia i religió japoneses i traduccions com ara La religión y la nada de Keiji Nishitani (Siruela, 1999), Zen y filosofía de Shizuteru Ueda (Herder, 2004, en col·laboració), El Oriente de Heidegger de Carlo Saviani (Herder, 2004) i Diálogos a una pulgada del suelo de James W. Heisig (Herder, 2005).