Allegro ma non troppo

Allegro ma non troppo
Carlo M. Cipolla va ser un prestigiós historiador del´economia a qui agradava d´entretenir els seus col·legues de departament amb petits assajos plens de bon humor que subvertien les bases de la historiografia i l´economia. Eren tan bons, que dos d´ells aviat van començar a circular per cercles més grans, fins que van convertir-se en l´«Allegro manon troppo». El llibre es va convertir en un clàssic llegendari.
El primer dels assajos es pot entendre com una paròdia de fake new avançada al seu temps: amb precisió acadèmica i llenguatge planer, analitza el paper central del pebre en el pas de l´edat mitjana al Renaixement. El segon assaig, «Les lleis fonamentals de l´estupidesa humana», ha esdevingut un text de culte i una guia moral, a més d´un potentíssim sistema per detectar, conèixer i neutralitzar l´amenaça persistent de l´estupidesa que pot regir les nostres vides i el destí de les nacions.