Quan el franquisme va perdre la universitat

L´any 1966 es va constituir el Sindicat Democràtic d´Estudiants de la Universitat de Barcelona en una assemblea al convent dels caputxins de Sarrià, coneguda també anys després com «la Caputxinada». Era el resultat d´anys de lluita per la democràcia des de la universitat, i va ser l´esperó per a l´establiment de la Taula Rodona que, per primera vegada des de la Guerra Civil, unia en un ens de coordinació tota l´oposició democràtica. El PSUC sortia així de l´isolament a què havia estat sotmès fins aleshores per les altres forces polítiques. Cinc anys més tard es va constituir l´Assemblea de Catalunya, de la qual celebrem aquest any el 50è aniversari, com a culminació del procés d´unitat de les forces democràtiques.

Cinquanta anys més tard, els set militants que constituïen el Comitè d´Estudiants del PSUC del curs 1965-1966, que posteriorment van seguir trajectòries professionals i polítiques diverses, es van retrobar i van decidir fer conjuntament una reflexió política sobre aquell període, el que va representar l´SDEUB i el paper que hi va tenir el PSUC, com estava estructurada i treballava l´organització universitària i les relacions que tenia amb la direcció del Partit.

El Sindicat Democràtic va sobreviure fins al 1968, sotmès a una repressió constant i intensa. Tanmateix, les organitzacions franquistes no van tornar a ocupar la universitat catalana i aquesta, socialment i culturalment, va esdevenir territori democràtic.