Morir en hora punta
Morir en hora punta
La poesia de Montserrat Costas fa màgia amb la
quotidianitat. És un laberint de miralls que deformen o
estilitzen el nostre pas pel món, tot fent burla de la voràgine
en què estem immersos.
La seva ploma té vocació d’estilet, de ganive- ta, de bisturí. Anatomitza aquesta modernitat que hem
construït i que alhora és ratera de les nostres existències. I és
que aquí ja ningú es deslliura de Morir en hora punta.
"
