Aurèlia

La lectura d’Aurèlia suposa una experiència literària límit, tal com ho va ser per al seu autor el fet de viure els episodis que s’hi relaten, desplaçats vers magnituds oníriques i visionàries que van més enllà de l’estricta realitat. A mig camí entre la novel·la curta i el poema en prosa, és una de les composicions més importants de Nerval, i al costat de Les flors del mal, Una temporada a l’infern i els Cants de Maldoror, la pedra fundacional de la literatura moderna. Segons Albert Béguin, un dels millors estudiosos del Romanticisme, «Aurèlia no es pot comparar amb cap altre llibre; no hi ha cap obra que estigui tan estretament vinculada a l’existència del seu autor». I en paraules de Jean Giraudoux, «Aurèlia és una lliçó suprema de poesia. El poeta és aquell que llegeix la seva vida, com si llegís una escriptura a l’inrevés, en un mirall, i li sap donar, amb aquesta reflexió que constitueix el talent, i la veritat literària, un ordre que aquella no sempre té». Obra sense precedents, ha inspirat, entre d’altres, tant Baudelaire com els simbolistes i els surrealistes...