L´engolida dels engolits

L’avalée des avalés és molt més que el llibre que llegia Léolo, el protagonista del film homònim de Jean-Claude Lauzon. És una novel·la mítica, una de les fites de la literatura francesa feta al Canadà. Ducharme hi renunciava a la tradició literària local, en rebentava les costures per construir un univers nou. Com ocorre amb Léolo, de la mà de Bérénice també caminem per la frontera sovint imperceptible que separa la bogeria de la lucidesa. Ella tampoc entén el món dels adults i també es resisteix a entrar-hi. També s’hi rebel·la, no es resigna a ser engolida per la vida, a ser com ells, com els adults.» (Pere Calonge) «Sotmesa a un món de tenebres, Bérénice troba en el llenguatge, en la creació i en la violència, una via d’escapament, d’alliberament, d’il·luminació. I és per això que el llibre funciona com un seguit de frases lluents, memorables, d’enllaços impossibles però extraordinaris, una unió perfecta entre bogeria i genialitat.» (Jaume C. Pons Alorda)