S´en va la recessió, la crisi es queda

Per més que ens venguin la moto parlant-nos de brots verds, caiguda del decreixement (concepte antològic), factor de sosteniment sostenible, sortida de la recessió i d´altres mentides (piadoses i no piadoses), continuem instal·lats en la crisi que va esclatar durant el tercer trimestre de l´any 2007 als Estats Units i que de forma ràpida es va estendre per tot el món. Bé és cert que els governs d´alguns països (entre ells el d´Espanya]) van interpretar que ells estaven sans i estalvis, encara que després, passat ja el primer semestre del 2008, van haver de reconèixer el seu error de diagnòstic. La toxicitat era distinta, però tots estaven malalts.
Podem preguntar-nos què és una crisi i com es manifesta. Una crisi és una situació d´inestabilitat, provocada per agents externs o interns, que pot [afectar | pertocar | pertànyer] un individu, un grup, una comunitat o tota la societat. En el fons una crisi és una ruptura, és un canvi respecte a la situació anterior. En aquest cas i encara que el detonador va ser econòmic i financer, després van aflorar una altra sèrie de crisis que eren a la rebotiga: crisi de governabilitat, crisi de medi ambient, crisi alimentària, crisi energètica, crisi de valors, crisi del model d´Estat, etc.