La paradoxa del benefici
La paradoxa del benefici
La tesi principal de ``La paradoxa del benefici`` consisteix en el fet que la innovació tecnològica mostra una tendència natural a acumular la riquesa en poques mans. Les noves tecnologies afavoreixen els primers que les adopten: poden apropiar-se de tot el mercat i utilitzar aquestes mateixes tecnologies per afermar el poder i restringir la competència al sector. En conseqüència, els salaris s´han estancat mentre que el cost de la vida no para de créixer. Per tant, necessitem institucions fortes i una regulació independent que garanteixi i protegeixi la competència. Un dels més grans equívocs consisteix a creure que el mercat és lliure i la competència, un efecte natural. La majoria dels mercats funcionen perfectament, però amb l´arribada de les noves tecnologies, les fallades del mercat augmenten el domini i l´acumulació de riquesa. Només un capitalisme favorable al mercat pot instaurar una competència sana, que beneficiï tots els actors de la societat, inclosos els clients i els treballadors.
"
