Últims dies a l´Eixample
Últims dies a l´Eixample
En Deulofeu no és un escriptor com els altres. Tal com els maquilladors embelleixen el rigor mortis dels difunts, els obituaris que ell redacta per a una funerària són un bàlsam momificador per a glòria del traspassat i record d´amics i de parents.
Nascut i alletat a l´Eixample, viu en un edifici propietat de la seva família d´ençà de la seva construcció, la Casa Deulofeu, que apareix en totes les postals. Ara, l´ambició ha portat la darrera tongada de la nissaga de burgesos a trinxar el casal dels avantpassats i convertir-lo en apartaments i despatxos per llogar-los a preu d´or. Ell, l´únic que no ha cedit a la temptació de l´especulació i l´èxode, es resisteix que el facin fora de casa quan ja no té ni edat ni cintura per canviar de paisatge i d´hàbits. L´Eixample és el seu finisterre particular i no està disposat a rendir-se i abandonar-lo.
"
