Pedagogia de l´oprimit

En un sistema de dominació en què la majoria de les persones que sostenen el món precisament són les que menys disposen del poder de la paraula, d´alçar-se amb veu pròpia i de la capacitat de decisió sobre les seves vides, ¿l´educació pot ser una pràctica per a l´emancipació? Actualment, l´educació serveix els interessos dels més poderosos, és una eina per mantenir l´ordre i la desigualtat social. Negant el dret al coneixement i enfocant-lo de manera unidireccional, tractant les persones com a recipients passius i deslligant la pràctica educativa de la realitat material més propera i vivencial, es creen subjectes modelables, acrítics i sense capacitat per entendre el món que els envolta. D´aquesta manera, l´opressió es fa invisible i es naturalitza l´explotació. A Pedagogia de l´oprimit, basat en la seva pròpia experiència en cursos d´alfabetització al seu Brasil natal, Freire exposa la necessitat, per a l´oprimit, de lluitar per recuperar la paraula, per prendre-la dels qui la monopolitzen i la neguen a la resta. Aquest és el seu aprenentatge, el primer pas cap a l´emancipació. Com altres grans pedagogs, Freire recorda que projecte educatiu i projecte social són indestriables. Segons ell, l´objectiu de qui educa és cooperar amb les persones oprimides perquè puguin adquirir consciència de la seva posició al món, i buscar amb elles els mitjans per transformar la realitat. Escrit a l´exili a Xile el 1968, s´ha convertit en un clàssic de la pedagogia crítica arreu del món.