Palmeres en la neu

«Aquesta nit us estimareu amb desesperació: sabeu que serà lúltima nit que passareu plegats. No us tornareu a veure mai més. Mai més. No podrà ser. Us acariciareu i us besareu tan intensament com només ho poden fer dues persones angoixades, intentant impregnar-vos de lessència de laltre mitjançant el gust i el tacte. La intensa pluja tropical colpeja furiosa la barana verda del passadís exterior que porta a les habitacions, i ofega el so dels vostres gemecs furiosos. Els llampecs intenten allargar-se en el temps per vèncer la foscor.