La vida al davant

El 1975 una novel·la fresca i original, signada per un desconegut Émile Ajar, guanyava el premi Goncourt, el més prestigiós de França. Romain Gary despistava així el jurat, el públic i la crítica amb aquesta insòlita història d´amor, la de l´afecte d´un noiet àrab, Momo, per una vella jueva, la senyora Rosa, al barri parisenc de Belleville. Els adults —l´ancià cec que li ensenya àrab, la prostituta transsexual que viu dos pisos més avall, la mateixa senyora Rosa— solen dir-li a Momo que té «tota la vida al davant», però ell, veient com ells han perdut l´alegria, la felicitat i la salut, dubta si això és realment un motiu de joia o una maledicció...