Exposicions permanents

Exposicions permanents
En la darrera etapa de la seva vida, Salvador Espriu va adoptar un posat greu, transcendent, darrere d´unes ulleres de muntura grossa que li tapaven gairebé tota la cara. Julià Guillamon pren les darreres ulleres d´Espriu per analitzar com va construir la seva imatge des dels anys quaranta. És un dels assaigs que han sorgit a l´entorn de les exposicions que ha comissariat sobre l´obra de Quim Monzó i Baltasar Porcel, el fotògraf Leopoldo Pomés i el dissenyador America Sanchez. També ha abordat temes d´història cultural des d´una perspectiva innovadora: ha explorat les relacions entre moda i literatura, entre joguets i escriptors, ha estudiat el boom de la publicitat científica als anys trenta, les reaccions descregudes dels escriptors davant els cartells de la República i la propaganda de guerra, i ha reviscut el miracle dels anys seixanta, quan la cultura catalana va prendre una nova embranzida, animada per la revolta del maig del 68. Investigació, perspicàcia i talent narratiu.