Les fites netes

Les fites netes és un recull de relats que l’autor va triar per fer-ne un petit volum de recull. És la síntesi de molts anys d’anar publicant a la revista local Ressò. Just abans de morir l’autor va lliurar el recull amb la tria i el llibre va sortir a l’Editorial Moll al cap de poc.
Més de vint anys després recuperam aquests textos que encara avui són ben actuals. Fa una radiografia descriptiva i literària del seu temps, dels canvis evidents que la societat experimenta als anys vuitanta i noranta, sobretot a Campos i al sud de Mallorca. Així mateix, fa un homenatge a un món en desaparició, donant importància als fets quotidians i més senzills que eleva al món de l’universalitat.
Campos és qualsevol poble de la Mallorca rural en transformació i en estat de xoc, i plenament lliurada a les novetats del món. Reflexions sobre cinema, llengua, destrucció del territori, desaparició de locals emblemàtics, etc. A més a més, hem fet una recerca a l’arxiu personal de l’autor per tal d’acompanyar les descripcions i els paisatges. En alguns casos les fotografies corresponen plenament als fets descrits i d’altres tenen un punt molt més artístic. Hem de pensar que Damià Huguet, a part d’empresari i poeta, va exercir el periodisme, la pintura i té un important arxiu fotogràfic.
Andreu Manresa ens diu al pròleg:
La fita, una pedra clavada, a foravila, mig enterrada i dreta, amb un poc de cresta, sense obrar, era una arrel de Mallorca, la declaració de principis de la propietat. La fita era més que un pedral o una roca casual al paisatge natural, geològic, per això tenia fillols, això és, estava envoltada de llenques, calçada amb falques de pedra, per distingir-la, fer-la símbol i assegurar-la. Era una marca ferma i privada a la pell de l’illa, un registre social, cercat. […] El viatge de n’Huguet esclareix, abelleix, les fites i les coses, descriu territoris i particulars que són generals. Nus a nus ens fa el gran tapís mallorquí, els detalls del gran panorama de l’illa que ja no hi és, copsa i evoca la societat rural que era i s’esvaïa amb la dictadura closa i que no s’acabava mai. Aquest volum és també com un mosaic en trencadís o un trespol de fulles estampades, perdurables, obrats per un home de la nació de la gent llesta i humil de poble, amb la brusca de la poesia i el ganivet de ferro dolç trempat i esmolat de la mina de la llengua i la ploma narrativa. Bona pasta i molt bona lletra apresa i enginyada.