Uniformement desordenat

És un capvespre de maig. Un home, aturat a la porta de la casa unifamiliar, amb les claus a la mà, veu com una figura ha tombat la cantonada i s´acosta. La reconeix: és el seu fill, que també l´ha vist. Tots dos senten la mateixa angoixa, la mateixa fredor.
Aquest primer capítol és el final de la història i la novel·la ens portarà a conèixer els fets precedents, els que els han conduït fins allà, a aquesta distància estranya i crispada. Tornarem al matí d´aquell mateix dia de maig, els veurem despertar-se i els seguirem -també a alguns personatges més- en unes hores decisives. Potser descobrirem que els personatges secundaris poden ser els principals, que la vida està cosida per l´atzar i la casualitat, que les il·lusions poques vegades s´acompleixen, que tots vivim diverses vides i difícilment encaixen.
Els itineraris de sis personatges s´aniran creuant al llarg d´un dia tens i feixuc, que acabarà desfermant-se en un esclat de violència estèril.