El passeig sota els arbres

"A cada hora del dia tot canvia, i girant amb la llum, viatjo de la riquesa la despullament. La taula del món està parada amb vaixella d´or, cristalleria, els plats fumegen, de l´alba a migdia; després la beguda s´escampa per terra, els comensals s´embruteixen, s´estableix un silenci..." A poc a poc es va omplint en el terreny de l’edició de poesia en català un buit monumental, incomprensible; i em refereixo a l’absència que fins fa poc existia en els catàlegs editorials d’un dels grans poetes de la segona meitat del segle vint (i dels primers anys del segle vint-i-u): Philippe Jaccottet. La publicació d’El passeig sota els arbres afegeix un llibre més als dos que l’any passat van ser editats: A la llum de l’hivern i Rèquiem. Bona notícia, just en l’any en què celebrem el norantè aniversari del naixement del poeta (Moudon, Lausana, 1925). Jaccottet ha dedicat tota la seva llarga vida a la poesia, doblant l’escriptura -sempre des del rasant poètic, ja fossin poemes o proses, assaigs o dietaris- de l’obra pròpia amb la traducció poètica. En ambdós aspectes va tenir, des de jove, la influència decisiva de dos grans mestres que el van influenciar i aconsellar sempre: Gustave Roud, que li va fer conèixer el romanticisme alemany i el va endinsar en la comprensió dels missatges que Natura ens envia, i Giuseppe Ungaretti, que li va fer comprendre que la traducció dels poetes no és tan sols un guanyapà sinó, i sobretot, una manera de progressar en la construcció de l’obra pròpia. El passeig sota els arbres va ser escrit al llarg de l’any 1956, en un moment decisiu de la vida de Jaccottet. Acabava de casar-se amb la pintora, també suïssa, Anne-Marie Häsler i havien decidit abandonar el soroll excessiu de París per instal·lar-se al nord de la Provença, a la Drôme. Allí es va convertir en l’habitant de Grignan, un “caminant encorbat pels seus dubtes”, que escriu que “per explicar tot això [el paisatge del país], caldria un poema gairebé sense adjectius i reduït a molt poques imatges; simplement, un moviment vers l’altura, i no pas un moviment brusc, ni intens ni ràpid, sinó una emanació, un fum de frescor”. A Grignan continuen residint tots dos, cadascú treballant en el seu art. Jaccottet, reflexionant i explorant sobre l’experiència poètica. Construint una obra que és “la vita d’un uomo” lligada a “la llum filosòfica que amara la meva finestra”. Un llibre, aquest Passeig…, escrit amb una prosa clara i transparent, bellíssima, que llegim amb delectació perquè la veritat d’una vida acordada amb la natura resplendeix en cada paràgraf. Com ell mateix va dir a La semaison, “la dificultat no és escriure, sinó viure de tal manera que l’escriptura neixi naturalment...” Text: Maria del Mar Oliva http://sonograma.org/art/el-passeig-sota-els-arbres/