Rue Ordener, rue Labat

"De lui, il me reste seulement le stylo. Je l´ai pris un jour dans le sac de ma mère où elle le gardait avec d´autre souvenirs de mon père..." Sarah Kofman (1934-1994) va escriure aquest relat personal pocs mesos abans de morir. Radicada en una brillant generació de pensadors francesos, inexplicablement ignorats a Espanya, la seva extensa obra va endinsar-se en el pensament de figures cabdals de la filosofia o la literatura com Freud, Hoffman, Nerval o Nietzche. Aquest text, però, constitueix una excepció: ella el considerava "l´absolut". Hi reconstrueix l´eviscerada experiència que de nena i jueva va tenir entre dos carrers -entre dos mares i cultures- del París de l´Ocupació alemanya. A la difícil línia de la caligrafia d´autors com Kertész, Améry o Levi, de supervivents del mestre alemany, Sarah Kofman s´inscriu.