Un temps per guardar silenci

Un temps per guardar silenci
En un monestir el temps passa a una velocitat que desconcerta.
Llevat de les grans festes religioses i del cicle de les estacions,
no hi ha fites que el divideixin. I em vaig trobar que els dies i,
aviat, les setmanes, passaven gairebé sense adonar-me’n. La velocitat
d’aquest lapse temporal és un fenomen que noten tots
els monjos: sis mesos, un any, quinze anys, tota una vida, passen
de seguida. I a mesura que em va ser més fàcil parlar-hi, l’única
queixa que vaig sentir era que s’havien entretingut massa en el
món abans d’arribar a Saint-Wandrille.