Música desconcertada

¿És la música capaç de modernitat? Què podria voler dir el sintagme música moderna si amb aquest adjectiu només fem referència a l´eixam de pràctiques, discursos, institucions, desitjos i percepcions que donen vida a allò que de forma resumida anomenem principi d´igualtat? Què li succeeix a la música quan cau sota condició de modernitat, quan li cau a sobre la deslegitimació de les formes operatives sostingudes per la lògica de l´organització jeràrquica? Com sonaria o com haurà sonat aquesta música? I n´hi ha hagut?