Lídia de Cadaqués


Lídia de Cadaqués

12,00 €
Sense existències ara
Rep-lo a casa en 3/4 dies per Missatger o Eco Enviament*
Biografia de la "Ben Plantada" d´Eugeni d´Ors, nascuda Lídia, peixatera de Cadaqués, però amb tot, una figura llegendària als cercles artístics de la Catalunya dels anys vint.
Els catalans som gent donada al papanatisme. restem amb la boca oberta quan llegim fantasies baudolines (eco, la persona, apart), però negligim el que surt de casa, potser sense grans noms a la capçalera del llibre.
Avui us vull parlar d´un llibre esplèndid :Lídia de Cadaqués, escrit per la Cristina Masanés. Sensacional. Tot gran país és fet de petites coses, de racons oblidats però que guarden el millor d´un poble. Vetaquí la història de la Lidia, bruixa, folla i anafabeta però amb una personalitat insultant. Capaç de conduir el saber d´Ors, l´Eugeni, cap a la carrincloneria de la ben plantada, ( si l´autor no en va saber més no fou pas culpa del model), i de saber tocar les cordes més íntimes d´un Dalí que buscà en la seva bogeria literària la raó de la seva supervivència. Llegiu el llibre. Val la pena. Us sabreu fills d´un país que de bogeria en bogeria ha arribat a poder parlar del seny sense que li caigui la cara de vergonya.
Llegiu aquest fragment de la nostra història. Ja em direu el què. Jo el vaig començar amb recança i l´he acabat amb alegria, l´alegria de saber que els bojos sóm importants en aquest país de gent sensata i dialogant.. Au, som-hi.
Els catalans som gent donada al papanatisme. restem amb la boca oberta quan llegim fantasies baudolines (eco, la persona, apart), però negligim el que surt de casa, potser sense grans noms a la capçalera del llibre.
Avui us vull parlar d´un llibre esplèndid :Lídia de Cadaqués, escrit per la Cristina Masanés. Sensacional. Tot gran país és fet de petites coses, de racons oblidats però que guarden el millor d´un poble. Vetaquí la història de la Lidia, bruixa, folla i anafabeta però amb una personalitat insultant. Capaç de conduir el saber d´Ors, l´Eugeni, cap a la carrincloneria de la ben plantada, ( si l´autor no en va saber més no fou pas culpa del model), i de saber tocar les cordes més íntimes d´un Dalí que buscà en la seva bogeria literària la raó de la seva supervivència. Llegiu el llibre. Val la pena. Us sabreu fills d´un país que de bogeria en bogeria ha arribat a poder parlar del seny sense que li caigui la cara de vergonya.
Llegiu aquest fragment de la nostra història. Ja em direu el què. Jo el vaig començar amb recança i l´he acabat amb alegria, l´alegria de saber que els bojos sóm importants en aquest país de gent sensata i dialogant.. Au, som-hi.
Francesc Gárriga, Gener 2002.