Joan Miró, el nen que parlava amb els arbres

Raymond Queneau assegurava que de tots els artistas contemporanis, Miró ´passa per ser el més secret´. El seu marxant francès, Pierre Loeb, no dubtava a afirmar que ´era l´home més misteriós, el més impenetrable que he conegut a la vida´, i Joan Prats, amic d´infància de l´artista, deia: ´ho sé tot d´ell i no en sé res´. Miró és l´únic gran artista que va revolucionar l´art del segle xx que no disposava d´una biografia exhaustiva. Hi ha molts llibres que estudien des del punt de vista acadèmic la seva obra, però calia una recerca que tractés de revelar l´enigma Miró, basada en la consulta d´arxius i testimonis inèdits. Joan Miró. El nen que parlava amb els arbres desmenteix clixés i revela la titànica lluita de superació personal d´un home que va haver d´enfrontar-se als seus dimonis interiors, als seus pares i al seu entorn; ressitua Miró al centre de la vibrant família avantguardista i segueix el fil de les seves relacions amb Picasso, Picabia, Tzara, Breton, Bataille, Leiris, Duchamp, Kandinski, els expressionistes abstractes nord-americans o la filosofia zen, fins a convertir-se en un artista total que va abastar poesia, música, arquitectura, escultura, performance, dansa i teatre. El llibre incideix en les seves fins avui desconegudes relacions sentimentals, reconstrueix per què va marxar d´Espanya durant la Guerra Civil i com s´ho va fer per sobreviure durant els anys més durs del franquisme. La biografia se centra en els anys 1893-1947, data del seu primer viatge als Estats Units, i es completa amb un llarg epíleg dels fets més destacats fins a la seva mort el 1983.