Història de l´arquitectura: De la il.lustració a l´eclecticisme

En aquesta obra es planteja un recorregut per l´arquitectura europea de l´era de la revolució industrial a través del que fou l´element clau del debat arquitectònic de l´època: l´estil. A partir de la preocupació dels arquitectes vuitcentistes de trobar "un estil propi del segle" es va desgranant l´origen i l´evolució dels diferents estils arquitectònics des de l´època de la il·lustració fins a l´Anglaterra victoriana, passant per la França napoleònica, els regnes de Prússia i Baviera, i la Viena imperial, descobrint, d?aquesta manera, com l?estil no fou una preocupació únicament formal, una moda banal, sinó que darrere de la tria d´unes formes gòtiques o renaixentistes, gregues o barroques, s´amagava la concepció social, política i històrica del comitent, ja fos un particular, ja fos el govern d´una nació. Paral·lelament a la qüestió de l´estil s´aborda el tema no menys important de la renovació tipològica, imposada pels canvis socials i tecnològics, que va exigir un esforç important per part dels arquitectes de l´època que van haver d?inventar nous tipus d?edificis, adaptats a les noves necessitats i aprofitant les noves possibilitats que la revolució industrial oferia, tasca que ha quedat amagada sota l?epidermis decorativista de les construccions, i que sovint la historiografia moderna de l?arquitectura no ha volgut reconèixer. En resum, a través d?aquestes línies es posa en relleu la necessitat de valorar i d´entendre l´arquitectura de l´historicisme i l´eclecticisme més enllà del tòpic i del prejudici i es convida el lector a mirar-la amb nous ulls i a entendre-la com el fruit d?una època de canvis i revolucions a partir dels quals es va anar configurant la nostra societat contemporània