Gaspar Torrente. Estat català- estado aragonés

La personalitat més important de l´aragonesisme polític de la primera meitat del segle XX fou, sense cap dubte, Gaspar Torrente. Educat a Barcelona i militant d´Estat Català i ERC, la seva presència la trobem en totes les campanyes autonòmiques i de reivindicació nacional aragonesa d´aquells anys, així com també en la direcció de les principals organitzacions d’aquest caràcter, advocant sempre per l´entesa fraternal dels pobles aragonès i català. Editant publicacions bilingües com El Ebro, intentarà construir un corpus teòric en què basar el seu nacionalisme i l´aragonesisme en general. També publicarà nombrosos articles en revistes i periòdics, escrivint en català bona part del seu pensament polític. Però si d’una banda era un aragonesista, qualificat sovint de radical, de l´altra era un nacionalista català convençut, cosa que en molts casos li valdria ser acusat, dins l´Aragó, d´agent del separatisme català. Des de molt jove va ser militant del federalisme republicà i seguidor aferrissat de Francesc Macià. A la darreria de la Guerra Civil fou nomenat comissari municipal al poble d´Oliana, i va ser represaliat pels franquistes després de la desfeta republicana: el seu aragonseisme procatalanista incomodava el nou règim. En el 75è aniversari de la fundació del primer partit nacionalista de l´Aragó -Estado Aragonés- s´ha volgut retre homenatge al principal impulsor del nacionalisme aragonès a través d´una acurada biografia que reivindica el compromís cívic i patriòtic d´un dels grans desconeguts de la història de Catalunya i de l´Aragó.