Carn de cos cru

Carn de cos cru
Carn de cos cru versa sobre la impossibilitat de dir-se sense un cos propi, és un lligament entre paraula i carn. Tracta d’un viatge juganer cap a la construcció d’un teixit carni i un dir particular, el desembarassament d’un passat i la ferma convicció que la carn, com la vida, sempre serà crua.
Planteja la contradicció i la lluita de l’alteritat en el propi cos amb una llei que ve imposada però que el llenguatge de l’autora juga a forçar, esquivar i, fins i tot, trencar.