Sol de lluna plena

Sol de Lluna ple s´aparta del cànon de la poesia catalana contemporània, el qual potser no sap com escoltar veus difícils d´etiquetar. Si la primera paraula que publica un poeta és la definitiva, la de´n Víctor Obiols és: "desesperadament". De l´enlluernament de la descoberta a la constatació del temps tossut: passa la vida, però queden els anys, O potser és a l´inrevés? Allò que és rellevant també és efímer.

Va néixer al Passeig de Sant Joan de Barcelona un dia de Corpus Christi, el 26 de maig de 1960. Es llicencià en grec a la Universitat de la seva ciutat i es doctorà en literatura a la de Southampton. Ha exercit la docència a les universitats de Bristol i de Vic, i encara ho fa en un postgrau de traducció literària a la UPF i a l´Escola d´escriptura de l´Ateneu Barcelonès, ocupacions que simultanieja amb la traducció i la crítica literària en premsa escrita, i també amb la direcció i muntatge de recitals poètics.