Cues de sargantana

Cues de sargantana
Recrear moments de la infantesa és rescatar-los del magma indefinit de l’oblit. Convoquem els
records o els records ens convoquen? Ens narrem -ens diem- per sentir que som. I ens volem
reconèixer en un mirall deforme que es projecta, com la cua d’una sargantana que ha fugit, amb
l’aparença de realitat. Potser som la ficció que hem creat per sentir-nos perdurar en un continu que
flueix indiferent a la nostra existència. Potser només som paraules. Paraules d’un poema.